L'educació emocional

L'educació emocional és una innovació educativa que respon a necessitats socials no ateses en les matèries acadèmiques ordinàries. La fonamentació està en el concepte d'emoció, teories de l'emoció, la neurociència, la psiconeuroimmunologia, la teoria de les intel · ligències múltiples, la intel · ligència emocional, el fluir, els moviments de renovació pedagògica, l'educació psicològica, l'educació per la salut, les habilitats socials, les investigacions sobre el benestar subjectiu, etc.

               Imatge extreta de Shuttestock

L'objectiu de l'educació emocional és el desenvolupament de competències emocionals: consciència emocional, regulació emocional, autogestió, intel·ligència interpersonal, habilitats de vida i benestar. La pràctica de l'educació emocional implica dissenyar programes fonamentats en un marc teòric, que per dur-los a la pràctica cal comptar amb professorat degudament preparat, per a recolzar la tasca del professorat es necessiten materials curriculars; per avaluar els programes es necessiten instruments de recollida de dades, etc. 

Autor: Rafel Bisquerra

Entrevista Elsa Punset

Elsa Punset: educar les emocions, és una clau de llibertat per a les persones

Fotografia facilitada per Penguin Random House d'Elsa Punset. EFE

Fotografia facilitada per Penguin Random House d'Elsa Punset. EFE

Ensenyem als nens a llegir, escriure o vestir-se, però què hi ha de les seves emocions ? Educar les emocions pot convertir-se en la clau de llibertat per a les persones, explica en una entrevista amb Efe, Elsa Punset, que ens presenta una col·lecció de contes per entrenar la intel·ligència emocional. 

Punset defensa, en la col·lecció "Taller d'emocions" (Penguin Random House), que les emocions ens influeixen i moltes vegades ens governen, per la qual cosa aprendre a manejar ajuda a millorar les nostres relacions amb els altres, a superar l'estrès i fins i tot a tenir millor salut. 

Amb els contes "Els Atrevits a la recerca del tresor" i "Els Atrevits donen el gran salt", l'experta ofereix alguns consells als pares i als professors sobre com entrenar els nens per entendre la por, la tristesa, l'amor o la autoestima. 

PREGUNTA: A alguns adults, ens hauria anat millor si ens haguéssim entrenat per afrontar algunes emocions? 

RESPOSTA: Per descomptat!  Quina gran veritat.  Durant segles, com no disposàvem de la tecnologia per mesurar-les, no érem conscients de la importància de les emocions: l'afecten tot, des de la nostra salut física fins al nostre quocient intel·lectual, la nostra forma de relacionar-nos amb els altres, com prenem decisions o la nostra creativitat. 

No hem ajudat a les persones a educar-les, a comprendre ia transformar-les. El resultat? Molts problemes de salut mental, molts d'ells d'origen emocional, i moltes emocions incompreses i reprimides que ens danyen en cos i ment. Però això té fàcil solució: ajudar les persones, des de la infància, a comprendre i gestionar les seves emocions. És una gran clau de llibertat que estem descobrint! 

PREGUNTA:  Com es poden educar?  La seva proposta és a través d'aventures properes als nens. 

RESPOSTA: Les emocions sempre es "eduquen", la diferència és que poden educar per si soles, per bé o per mal, o bé pots incidir conscientment en el capital emocional del nen, ajudant-lo a comprendre, transformar i regular les seves emocions. 

Si no fem res per educar conscientment, les nostres emocions es consoliden en la infància com una reacció instintiva a l'entorn ia la família. Com diu Florestán -un personatge del conte-, la gavina guia d'emocions dels Atrevits, "hem d'aprendre a ser amos, i no esclaus, de les nostres emocions ?, perquè no hi ha un desafiament més gran que millorar-se a un mateix! " 

PREGUNTA:  Quina és l'edat més adequada per començar amb aquest aprenentatge o joc de les emocions? 

RESPOSTA: Com més aviat ho fem de manera conscient, millor.  De fet, des que naixem ja som sensibles a les emocions dels nostres pares i reaccionem a elles. En els primers anys de vida, als més petits els costa distingir entre ells mateixos i les seves emocions i per això actuen de forma tan emocional.  No saben encara gestionar-les. 

Els pares ensenyem instintivament als nostres fills petits a comprendre i anomenar-ne emocions, diem als nens petits per exemple, "Tens son, oi? Et vaig a bressolar així, poc a poc, i et vas a relaxar ia dormir". A poc a poc, si els pares els ajuden, els nens aprenen a posar nom a les seves emocions ia autoregular-les, és a dir, calmar-les pel seu compte, sense tanta ajuda dels pares. 

PREGUNTA: Com poden els pares treballar la por amb els seus fills? 

RESPOSTA:  La por és una emoció primària molt poderosa, que actua com un senyal d'alarma que ens fa fugir o agredir.  Un dels recursos dels Atrevits per fer front a la por és fer un "pla antimiedo", per tenir a mà recursos pràctics per calmar la por o ajudar a posar nom per calmar el cervell emocional. 

PREGUNTA: ¿Y la autoestima? P: I l'autoestima? 

RESPOSTA:  ¿Fins a quin punt els nostres fills se senten estimats i competents? Aquests són dos pilars de la seva autoestima.  Permetre per exemple que el nen pugui oferir el millor de les seves habilitats a casa i ensenyar-li a ser el seu millor amic i comparar-menys amb els altres. 

PREGUNTA: ¿L'amor? 

RESPOSTA: Ensenyar al nen que la vida és una elecció constant entre l'amor (l'obertura als altres ia la vida) i la por (la necessitat de protegir-se un perill real o imaginari.) Facilitar-un entorn social on rep afecte, ja que això dispara la capacitat humana per superar obstacles. 

PREGUNTA: ¿La tristeza? P: ¿La tristesa? 

RESPOSTA:  La tristesa és una reacció normal a les pèrdues ia les decepcions. Podem ajudar a un nen a enfrontar-se a aquesta emoció "normalizándola", simplement escoltant-lo, sense culpabilitzar-per sentir-se trist, donant-li recursos per comprendre i acceptar aquesta emoció, com animar-lo a seguir fent allò que li alegra o dibuixant i escrivint sobre la seva tristesa. 

PREGUNTA:  ¿La pau interior? 

RESPOSTA: Podem ensenyar al nen que els seus estats emocionals són passatgers i que pot prendre distància d'ells, per exemple ensenyant-li a relaxar-se o meditar.  La serenitat, com totes les altres emocions o estats emocionals, es pot entrenar i enfortir físicament al cervell. 

PREGUNTA: ¿L'alegria? 

RESPOSTA:  Recordar a l'infant que tots tenim un cervell programat per sobreviure que tendeix a magnificar i recordar el negatiu, fins a cinc vegades més que el positiu. És important doncs ensenyar al nen a generar i potenciar els seus estats emocionals positius. 

PREGUNTA:  De la mateixa manera, podria aconsellar trucs d'orientació però per als professors? 

RESPOSTA:  Després dels pares, els estudis mostren que els professors poden tenir un impacte enorme en la vida dels nens.  Els professors ensenyen i contagien emocions als nens en la mesura en què són models: els nens es fixen en com resolen conflictes, en si els mostren respecte i confiança o en si l'aula és segura en el físic i l'emocional. 

PREGUNTA:  Aquesta col·lecció entrena als nens, però indirectament també als pares. 

RESPOSTA:  Diu un conegut refrany que necessites un poble sencer per educar un infant. Els humans som una espècie profundament social i quan som nens aprenem imitant als adults que ens envolten.  Per això, els estudis mostren que els nens que tenen pares i mares emocionalment intel·ligents tenen millor salut, millor rendiment acadèmic, millors relacions amb els altres i menys problemes de comportament. En resum: són més sans emocionalment i això incideix en tots els àmbits de la seva vida. 

Per:  Ana Rodrigo

La gent tòxica

14 Solucions per detectar i evitar a la gent tòxica

Gent tòxica.  Aquest és el segon article de justificaJustifica la resposta en què abordo el concepte de gent tòxica.  En el primer article titulat Ets un docent tòxic si ... vaig fer referència exclusivament a l'àmbit docent.  Avui vull anar una mica més enllà i traslladar-lo a les situacions quotidianes que tant tu com jo vivim dia rere dia.

Per a aquest article m'he servit d'extraordinari i aclaridor llibre de Bernardo Stamateas titulat Gent tòxica.  Les persones que ens compliquen la vida i com evitar que continuïn fent-ho.  Vols aprendre a detectar a la gent tòxica?  Vols aprendre a evitar a la gent tòxica?  Doncs segueix llegint perquè en aquest article trobaràs les respostes.   Comencem!

Imatge extreta de Shuttestock

Les 14 maneres en què es manifesta la gent tòxica.

T'agradi o no vius envoltat de gent tòxica i la toxicitat és altament contagiosa.  Però, què és una persona tòxica?  En paraules de Stamateas és aquella persona que es permet el luxe d'avaluar el que dius i fas, fins i tot el que no dius i fas.  D'aquest tipus de persones és de la que has de apartar.  T'asseguro que, tot i que no és fàcil, sí que és absolutament necessari per a la teva salut mental i personal.

Com m'agrada dir a mi, la gent tòxica són lladres de somnis.  Però si la gent tòxica és perillosa de per si, no has d'oblidar que tu també pots convertir-te en una. Per evitar-ho, Stamateas proposa establir una sèrie d'indicadors realment valuosos i de gran ajuda.

Són aquests:

1. Gent tòxica que et fa sentir culpable.

La culpa és la diferència entre el que vas fer i el que hauries d'haver fet. Es tracta d'un sentiment tremendament negatiu. És el més semblant a viure una autocondemna. 

• Com superar el sentiment de culpa?

No castigar amb autoretrets.
Evitar pensaments rígids i normes molt inflexibles.
No assumir com teves les culpes alienes.

• Com superar el sentiment de culpa que et causes tu i la gent tòxica?

Si t'equivoques, demana perdó i repara la teva equivocació.
Convenç-te a tu mateix que tens dret a ser feliç.
No vulguis canviar a ningú.

2. La gent tòxica és envejosa. 

L'enveja fa que la gent estigui contínuament insatisfeta i es queixi constantment. La gent tòxica envejosa passa el temps opinant i jutjant el que l'altre té en lloc de centrar-se en els seus propis somnis. 

• Com superar a la gent tòxica envejosa? 

Ningú té dret a comparar-te. Només preocupa't per superar els teus propis èxits i límits.
No competiu amb ningú.
Ocupa't més de tu valorándote més, trencant els teus propis límits, buscant consell de la 
gent sàvia, prenent-temps per descansar, demostrant amor i tendresa als que et volen bé.

3. La gent tòxica et desqualifica.

La gent tòxica desqualificadora sempre es disfressa d'amic, company o germà. Fingeix estar interessat en el que fas i és irònic i sarcàstic. Oculta les teves virtuts i exagera els teus defectes.  Mina constantment la teva autoestima

• Com superar a la gent tòxica envejosa?

No t'enfrontis a ell en públic.
Mira-ho a la cara i somriu. És una cosa que sempre desconcerta.
No permetis que es converteixi en el teu amic, company o germà.
Sigues assertiu. Sobre com ser assertiu et recomano la lectura del següent enllaç.

4. La gent tòxica agredeix verbalment. 

La gent que practica la violència verbal és un tipus de gent tòxica que es caracteritza per ser intimidadora, mordaç, sarcàstica.  És un tipus de persona a qui que li agrada cridar i vociferar i té com a finalitat fer-te sentir poca cosa. I sempre té un no per resposta. 

• Com superar a gent tòxica que agredeix verbalment? 

Mai pugis el to de veu. Escolta de forma activa, però no responguis. 
Fes que de mica en mica es senti més sol en la seva agressió verbal. Mostra una actitud positiva. És una estratègia que desconcerta plenament a la gent agressiva verbalment perquè el que busquen és la confrontació.

5. La gent tòxica és falsa. 

La gent tòxica es disfressa mitjançant l'ús de màscares. Són màscares de poder, de superioritat o de víctima. El problema de la gent falsa és que de forma conscient per a ells i inconscient per a tu t'obliguen a ser i fer el que ells volen.

• Com superar a la gent tòxica falsa?

Has de deixar de ser una persona productiva per a la gent falsa i passar a ser una persona amb una alta autoestima.  L'autoestima et permetrà no dependre de ningú.

6. La gent tòxica és psicòpata.

La gente tóxica psicópata es aquella gente que no manifiesta ni sentimiento de angustia ni sentimiento de culpa. La gent tòxica psicòpata és aquella gent que no manifesta ni sentiment d'angoixa ni sentiment de culpa. Són persones incapaces d'estimar a ningú. Centren la seva vida en els diners, sexe o poder

• Com superar a la gent tòxica psicòpata?

No permetis que visquin amb tu.

7. La gent tòxica és mediocre.

La gent mediocre és aquella que viu constantment amb la por a arriscar-se i amb la por de perdre. Això els converteix en gent mandrosa, sense estímuls, sense somnis. Són persones que viuen sense viure.

• Com superar a la gent tòxica mediocre?

• Com superar a la gent tòxica xafardera? 

Rebat les xafarderies que puguis verificar a partir de fonts fiables.
Evita la ociositat perquè és una gran aliada de les xafarderies

• Com superar a la gent tòxica autoritària

8. La gent tòxica és xafardera. 

Bernardo Stamateas cita una frase que diu Salomó en el Llibre dels Proverbis que defineix al xafarder a la perfecció: "Les paraules del xafarder són com mossos suaus que penetren fins a les entranyes".

• Com superar a la gent tòxica xafardera? 

No alimentis amb les teves paraules els xafarderia que t'expliqui la gent.
Rebat les xafarderies que puguis verificar a partir de fonts fiables.
Evita la ociositat perquè és una gran aliada de les xafarderies.

 9. La gent tòxica és un cap autoritari. 

L'autoritarisme consisteix en l'ús i abús de l'autoritat. I l'autoritarisme ve donat com a conseqüència de la supèrbia, la desqualificació, la supèrbia i la por.

•  Com superar a la gent tòxica autoritària? 

 Si no ets un cap, pots prendre la següent decisió: tingues una feina, no una feina. ¿Qué significa esto? Què vol dir això?  Molt senzill. Stamateas diu: "una feina et dóna diners, un treball et desenvolupa." Així que tu decideixes.

10. La gent tòxica és neuròtica

La gent tòxica neuròtica manifesta la necessitat de ser estimada, reconeguda i acceptada. I això converteix aquest tipus de gent a conflictiva, agressiva, egoista, extremista ...

• Com superar a la gent tòxica neuròtica?

11. La gent tòxica és manipuladora.

 El manipulador busca el teu debilitat i vulnerabilitat. El seu únic objectiu és destruir-te. I per aconseguir-ho fomenta l'assetjament moral i l'agressivitat verbal

• Com superar a la gent tòxica manipuladora?

Allibera't del sentiment de culpa, vergonya, ira, odi i rancor.
No et justifiquis
Guarda amb zel dades de la teva vida privada.

12. La gent tòxica és orgullosa.

 L'orgull és un excés de confiança en un mateix. És una forma tòxica de tenir confiança en tu mateix.

• Com superar a la gent tòxica orgullosa?

complir amb els teus somnis.

 13. La gent tòxica és queixosa.

 La persona queixosa és aquella que pensa que el món s'ha confabulat per anar en contra seu. Aquestes persones converteixen la queixa en una forma d'entendre i viure la vida.  De fet, Stamateas distingeix entre quatre tipus de queixes: ociosa, esporàdica, "esport favorit" i viciosa.

• Com superar a la gent queixosa?

Evita posar-te d'acord amb la persona queixosa.
No busquis solucionar els seus problemes

14. La gent tòxica té el poder del sí i del no.

Aprendre a dir que no és una tasca àrdua i difícil.  Però no saber dir que no implica que desconeixes quines són les prioritats que hi ha en la teva vida.” Tal i com afirma Stamateas: "El sí i el no no són només paraules: són límits i permisos que ens donem a nosaltres mateixos."

• Com superar el poder del sí i del no?
• Si vols aprendre a saber dir que no et remeto a l'article titulat: Consells per aprendre a dir que no sense sentir-te culpable.

Com pots alliberar per sempre de la gent tòxica?

A manera de conclusió

L'últim capítol del llibre de Bernardo Stamateas Gent tòxica. Les persones que ens compliquen la vida i com evitar que continuïn fent-ho recull les nou claus per escapar d'una vegada per totes del que ell denomina com a gent tòxica. Són nou pautes molt senzilles que tenen com a finalitat que et sentis lliure i puguis assolir d'una vegada per totes els teus somnis. Així que et convido a que descobreixis per tu mateix aquestes nou claus que et permetin viure una vida plena i en què tu i només tu portis les regnes del teu propi destí. Aquest és el meu desig i d'aquí la creació d'aquest article.

 2015.06.14Escrit per Santiago

Les 10 emocions positives més importants

Psico Van ser elaborades, després d'anys d'investigació, per la doctora en psicologia Barbara Fredrickson, autora del model "Ampliació i Construcció", que explica la funció que compleixen les emocions positives, en contraposició a les negatives

Imatge extreta de Shuttestock

La nord-americana doctora en psicologia Barbara Fredrickson, guanyadora del prestigiós "Highest Templeton prize in Positive Psychology", va descriure, després d'anys d'investigació científica, les deu emocions positives que tenen un efecte directe en el nostre benestar.

1- Alegria: Succeeix en un instant, quan ens trobem en un ambient familiar i segur. Apareix en aquells moments "perfectes" (un diumenge amb la família, una felicitació inesperada) on sentim que les coses són exactament com haurien de ser i estem justament on hauríem d'estar.

2- Gratitud: És un moment en què t'adones que algú va fer molt més per tu del que calia, potser un veí, un mestre o un mentor. La gratitud obre els nostres cors i activa en nosaltres el botó de la "'reciprocitat" genuïna que ens mou a fer alguna cosa per aquella persona que ens va fer tant bé.

3- Serenitat: Igual que l'alegria, la serenitat es dóna en un ambient familiar i segur, però és una versió molt més relaxada, sostinguda i subtil. Es gaudeix quan estem totalment presents i conscients del que estem vivint, des de gaudir en menjar un antull, fins a estar completament immersos en un moment de contemplació.

4- Interès: És un estat més elevat on alguna cosa nova crida la nostra atenció inspirant i provocant-fascinació i curiositat. De vegades es desplega com un ventall de nous reptes que et permet mantenir en creixement teves habilitats; això ens manté desperts, envigorits i sentint-nos realment vius. 

5- Esperança: Encara que la positivitat es genera quan et sents segur i familiar, l'esperança és l'excepció. Aquesta es genera quan les circumstàncies són difícils o adverses i ens il·lumina com un far de llum, que reforça la nostra creença que tot pot canviar i millorar. 

6- Orgull: És una de les emocions catalogades com de "acte-consciència", i moltes vegades té una connotació negativa al associar-lo amb els pecats capitals com la supèrbia. Si es manté equilibrada amb una mica d'humilitat, la seva positivitat està en què ens permet atribuir-nos els èxits que resulten d'un esforç genuí i d'un treball dur. 

7- Diversió: La trobes en el que et fa riure i et permet la recreació;és de vegades una inesperada espurna que brolla de manera espontània i que t'ajuda a canviar oa "refrescar" la teva perspectiva. 

8- Inspiració: és com una alenada d'oxigen que toca la teva vida, el teu cor i la teva ment exaltant la teva imaginació, la teva creativitat i la teva motivació. Sentir inspirat per alguna cosa o algú dispara la teva atenció i li dóna calidesa al teu cor. 

9- Sorpresa: S'origina en reconèixer la sensació d'estar en presència d'alguna cosa molt més gran que nosaltres mateixos. Pot donar-se en contemplar un capvespre, en observar la via làctia o en sostenir el cap d'un nadó, aquests moments de magnificiencia i bellesa recarreguen la nostra energia. 

10- Amor: És l'emoció positiva més freqüent i abasta totes les anteriors. Quan sentim amor els nostres cossos tenen una reacció biològica que incrementa els nostres nivells d'oxitocina i progesterona, augmentant la nostra sensació de benestar i reduint el nostre nivell d'estrès, el que sense cap dubte millora la nostra salut i qualitat de vida.

Com cultivar aquestes emocions?

Un bon principi és analitzar quin temps de pensaments i accions et provoquen aquestes emocions positives i tenir-los clar per generar-quan necessitis sentir-te bé, entusiasmat o en calma. Una altra idea és crear un portafoli en el teu ordinador amb imatges que et provoquin aquestes emocions: fotografies de persones, vivències o llocs, música, cites o lectures o qualsevol element que et permetin transformar el teu estat emocional.

Font: Positivity: trencadors Research to release your inner optimist and Thrive

Fuente: marcomusso_me https://flic.kr/p/chBeHh

¿Quina funcionalitat veus a l’ús de les xarxes socials en educació en l’actualitat? ¿I en el futur?

Imatge extreta de Shuttestock

Millora de l'ambient de treball, augment en la fluïdesa i senzillesa de la comunicació entre professors i alumnes, increment de l'eficàcia de l'ús pràctic de les TIC, sobretot quan s'utilitzen les TIC de forma generalitzada en el centre educatiu. Facilita la coordinació i treball de diversos grups d'aprenentatge (classe, assignatura, grup d'alumnes d'una assignatura, etc.) per mitjà de la creació dels grups apropiats. Aprenentatge del comportament social bàsic per part dels alumnes: què puc dir, què puc fer, fins on puc arribar, etc

Fes una proposta d’ús de xarxes socials per a connectar i compartir aprenentatge en el màster amb tots els qui compartiu la mateixa especialitat/interessos

Crear un grup en Facebook exclusivament, per a compartir els aprenentatges, també en dropbox podem compartir experiències, resoldre dubtes, interessos, etc., twitter i skype.

Imatge extreta de Shuttestock

¿Per què les TIC en educació?

Imatge extreta de Shuttestock

Perquè possibiliten la creació d'un nou espai social per a les interrelacions humanes. Faciliten nous processos d'aprenentatge i transmissió del coneixement a través de les xarxes telemàtiques, els quals requerixen nous coneixements i destreses que hauran de ser apresos en els processos educatius

¿Què significa ser docent en el segle XXI?

El mestre del segle XXI ha de tindre un compromís amb la superació personal, amb l'aprenentatge, promoure una educació integral, capaç d'originar en els estudiants un conjunt de sabers, habilitats, coneixement i competències necessàries per a tindre èxit tant en la vida personal com en el treball

       Imatge extreta de Shuttestock

¿Què capacitacions i habilitats s’esperen d’un docent segle XXI?

Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per a ajudar els estudiants a col·laborar, accedir a la informació, a fi d'analitzar i resoldre els problemes.